El rebost d'Europa

L'impacte ambiental del model FARFOOD

Secció

Extractivisme
22 MARÇ 2019
BARCELONA
ERNEST GUTIÉRREZ
hivernacles

Des del Sous Massa (Marroc) fins a l'Ejido (Almeria). De Les Garrigues fins a Múrcia. D'Albacete a Alacant o de la Segarra fins al Mar Menor, el model Farfood s’està imposant com a estratègia público-privada de desenvolupament econòmic del territori. En els darrers 40 anys, i molt especialment en les dues últimes dècades, l’agroindústria alimentària és una de les principals apostes socioeconòmiques de la Unió Europea per als països i regions al sud dels pirineus. Com ho és també per la majoria dels governs estatals, regionals i locals. I molt especialment pel Capital inversor (transnacional i també regional), desbocat i enlluernat en la fragmentació productiva, el monocultiu d'especialització i les grans necessitats logístiques, infraestructures, recursos i transport. És el que es coneix com a economia outsourcing i les seves externalitats (impactes). Però aplicat a necessitats bàsiques com el menjar, la terra i el medi. Es configura com si fos un model en xarxa que aparentment donés joc a múltiples actors autònoms i interdependents (pagesos, productors, transportistes, venedors, consumidors, etc). I que per la seva pròpia gènesi i naturalesa és un terreny abonat per a holdings i aliances que condueixen a la concentració de capital, patrimoni i terra. No només en el sector agroalimentari. Sinó per la seva pròpia dependència exportadora que requereix del sector logístic, la construcció d'infraestructures i el transport a gran escala i capital per operar.

Allò que anomenen l’Horta o el Rebost d’Europa abasta des del model productiu de porcí a Catalunya al “miracle econòmic” del mar de plàstic (hivernacles de regadiu) de l’Ejido i Agadir. De les explotacions maduixeres des de Huelva fins a Moulay Bousselham. Dels latifundis d’enciams al Camp de Cartagena o els de cítrics des de Nador fins al País Valencià, entre molts d’altres. Però també i molt especialment inclou des dels gran supermercats i comercialitzadores que determinen la collita (i preu) abans que ni tan sols es produeixi, fins a la indústria de la construcció i obra civil de preses, transvasaments i canalització de regs multimilionaris a Múrcia, Castella-la Manxa, el País Valencià, el Marroc o Catalunya. Des de la mal anomenada indústria auxiliar de maquinària, plàstics d'ensamblatge, etc, fins a l'agroquímica i biotecnològica que en règim d'oligopoli i Des del Tajo-Segura, el Segarra Garrigues fins a les oportunitats de negoci d'explotació hídrica, obra, agroquímica i de transferència tecnològica al Marroc i altres països del Sud promocionades per les agències comercials i d'atracció de capitals d'inversió sota el mateix comú denominador. Com també ho és ara pel model farfood el conegut projecte del "corredor mediterrani", sobretot des de que recentment els interessos exportadors (especialment agroalimentaris des d'Almeria fins a la Jonquera) han teixit aliances.

A propòsit de l'aigua i el progrés

Un dels grans caballs de batalla per a poder desenvolupar el model agro-exportador és sens dubte l'aigua. Quan es requereix com a mitjà imprescindible per a l'acumulació i exportació (subordinant recursos naturals, necessitats de suministre popular i les productives lligades a l'abastiment alimentari de proximitat), es justifica en nom del Progrés. L'explotació d'un bé escàs de patrimoni col·lectiu passa a diluir-se en l'ingeni particular que fa rendir el medi i els seus límits (naturals o físics) com a obra col·lectiva d'un Dorado sense conseqüències estructurals negatives.

El model però, 40 anys més tard, amb el temps es consolida. Esdevé dominant a la zona en tots els àmbits econòmics, socials i polítics. Es projecta com l'èxit d'un progrés insaciable en el que tot impacte negatiu intrínsec al model, es redueix a dany col·lateral. Per poder continuar nodrint l'extractivisme, els principals grups agroalimentaris a la Regió s'han aliat per a la construcció de 2 desaladores més amb finançament de la UE (a través del Pla Juncker). Una d'elles, a Escombreras en mans d'ACS, ampliada i rescatada malgrat les denúncies al Tribunal de Comptes i la fiscalia en un cas similar a la Plataforma Castor. Tot i així, pels propis promotors agroexportadors, les dues noves infraestructures hídriques continuaran sent insuficients i només resoldran el 25% de les necessitats d'aigua i regadiu.

Aigua i expansió agroexportadora al Marroc

El Pla Vert i l’Estratègia Nacional de l’Aigua 2030 no deixen lloc a cap mena de dubte dels objectius de desenvolupament ecònomic en aquest país a curt i mig termini en els darrers anys. Això és, convertir el Marroc en una de les potències agroexportadores del planeta. Les xifres d’inversió planificades al Pla Vert es situen en els 800.000.000€ a l’any, amb l’objectiu de doblar l’explotació hortofrutícola, augmentar un 400% el valor de les exportacions agroalimentàries, un total de 1.500 projectes d’inversió a les 16 Regions agrícoles del país i sumar 6 macroparcs agrícoles especialitzats més, com el desenvolupat al Sous-Massa i la província d’Agadir amb capital mixt (marroquí i estranger) en els darrers vint anys. Per poder redimensionar la producció agroexportadora a aquesta escala, l’aïgua esdevé factor clau.

En aquest sentit, l’atracció de capitals i tecnologia per optimitzar recursos escasos a través de tècniques avançades d’irrigació és una de les prioritats. Sobretot a zones com Agadir i el Sous Massa, on la movilització de recursos hídrics existents es redueix a menys del 10% per la sobrexplotació de més de 50.000 ha d’explotacions agroexportadores (d’igual dimensió que l’existent al mar de plàstic d'Almeria). En aquest cas, la planificació i la inversió prevista passa per la construcció i explotació d’una macrodesaladora capaç de generar 100.000m3/dia. I és que banda de l’extractivisme agrícola, la zona d’Agadir és un dels pilars de desenvolupament d'un sector turístic del país amb objectius de creixement.

Apunts

Una macrodesaladora a Agadir i la reforma de 5 desaladores amb un pressupost de 12.000 milions de Dirhams (1.100 milions d’euros)
Passar de 130 grans pantans actuals a 190 i construir 1.000 embassaments i preses petites (a l'any: 3 grans i 50 petits) per valor de 28.000 milions de Dirhams (2.500 milions d’euros)
Un trasvasament Nord-Sud de 800 milions de m3 amb una licitació de 20.000 milions de Dirhams (1.800 milions d’euros)

Segons un informe del Sector d’Aïgua al Marroc de l’ICEX (2014) orientat a inversors espanyols, la situació de l’aïgua al Marroc planteja força desafiaments. Els recursos d’aïgua superficials estan, llevat del Nord del país, pràcticament ja tots mobilitzats. I en la seva globalitat, en torn al 80% s’empren per al regadiu agrícola i el 20% per a ús industrial, turístic i domèstic. Al marge de l’optimització i eficiència en els sistemes de reg, és possible redimensionar l’agroexportació hortofrutícola de regadiu fins a les magnituds econòmiques que es cerquen? Com, a quin cost i amb quins impactes? L'Estratègia Nacional de l’Aigua preveu una ambiciosa inversió i execució massiva d’infraestuctures hídriques arreu del país fins a l’any 2030. Entre d’altres:

Un multimilionari i llaminer programa d’inversió i despesa (manteniment al marge) que planteja dubtes econòmics pel que fa als objectius de creixement agroexportador i turístic. La capacitat mobilitzada d’aïgua actual als embassaments s’estima en 17.200 milions de metres segons l’estudi de mercat de l’ICEX i la capacitat mobilitzable prevista a través d’aquestes obres milionàries és de 1.700 millones de m3 més. És a dir, un increment del 10% i en una situació clara de risc d’estrés hídric amb aquest model de desenvolupament econòmic.

Referències

Impacto económico del trasvase Tajo - Segura
Impacto económico del trasvase Tajo - Segura
Plan Maroc Vert
Plan Maroc Vert
El sector del agua en Marruecos Enero 2014
El sector del agua en Marruecos Enero 2014
  • Ernest Gutiérrez
    Ernest Gutiérrez, llicenciat en ciències polítiques (UAB) amb estudis de màster i postgrau en sociologia jurídica (UB), participació i desenvolupament sostenible (UAB), comunicació.

NOTE! This site uses cookies and similar technologies.

If you not change browser settings, you agree to it. Learn more

I understand