Jornades sobre capatilsme alimentari, drets socials i sostenibilitat

FARFOOD LAND

Secció

Debats
22 MARÇ 2019
BARCELONA
ERNEST GUTIÉRREZ

Capitalisme alimentari, drets socials i sostenibilitat

Al llarg de dos dies, diversos actors i des diverses perspectives, van compartir les seves reflexions i experiències sobre la gènesi i els impactes del mercantilisme alimentari actual sobre el model socioeconòmic, territorial, els drets socials i la sostenibilitat de les pràctiques que es desenvolupen a diferents espais i esferes. Un espai de reflexió sobre les diferents problemàtiques directament vinculades amb els models de cobertura i provisió de necessitats bàsiques com l'alimentació. On la mercantilització salvatge i extractiva del territori, les persones i les seves necessitats bàsiques com a objectes i mitjans d'explotació intensiva i extensiva sovint es normalitzen com a objectes diferenciats de la salut, l'educació o altres necessitats, serveis o recursos amb esferes protegides a l'absolut domini del mercat com a mitjà de provisió. 

Aquestes són les primeres d'un seguit de jornades a les que es vol donar continuitat a l'objectiu de compartir espais de debat a partir de les experiències, realitats quotidianes i dinàmiques, tant en l'àmbit de la producció alimentària com en el seu abastiment, privat i també públic. I és que a través de la demanda pública (directa o indirecta), existeix una gran capacitat d'incidència en desús i llarg recorregut per part de les administracions i serveis públics sobre els propis models productius o l'explotació de recursos naturals amb fins alimentaris. Visions i reflexions tant des de l'esfera socioeconòmica, dels drets socials, com de la sostenibilitat dels models Farfoof o les alternatives de proximitat. 

FARFOOD LAND

Altres seccions

explotació
extractivisme
proximitat
debats
recursos

El model Farfood i l'altra cara del mercat

Dilluns 29/01. Extractivisme i explotació import/export

El model de mercantilització del territori, recursos i persones amb fins extractius d'acumulació encarats a l'exportació en el sector agroalimentari contempla tres necessitats habitualment indissociables per al seu desenvolupament:  infraestructures hídriques que assegurin intensivament una producció extensa amb independència dels impactes que generi (l'interès del capital és mòbil i el que pot invertir en un lloc li és indiferent fer-ho en un altre indret), infraestructures de logística i transport (que sovint són participades pel propi capital, també mòbil pel que fa a sectors de producció), així com una ma d'obra disponible, el més necessitada i fragmentada possible sense costos de seguretat o estabilitat prolongats en el temps (és a dir, sense peatges ni recurrències de cost laboral estructural, transferint a l'individu el màxim possible de costos socials presents sobre el seu futur mentre està empleat).

L'impacte o externalitats importants sota aquest model extractivista es conceben reduides a l'entrada i sortida. La producció i rendibilitat de la inversió en el menor temps i càrregues de gestió possible, reduint els riscos per a la inversió i transferint al màxim possible els impactes i costos presents o futurs a la resta d'actors o territoris. I alhora, participar lucrativament del negoci constructiu del propi model en una lògica de retroalimentació (no aplicada al desenvolupament sostenible del territori, sinó a l'extracció de plusvàlues de totes les esferes possibles que alhora el propicien). Treballadores dels hivernacles o escorxadors que produeixen el que mengem a nord i sud, com activistes i professionals que treballen en el territori des del mediterrani al Marroc, van compartir reflexions sobre els impactes de l'extractivisme en el territori, les experiències d'explotació en règim de semi-esclavitud laboral en sectors de grans plusvàlues i la mercantilització de les necessitats bàsiques de les persones sota un mateix fenomen depredador amb diferents cares.

Taula 1. Les condicions de vida al sector agroalimentari exportador de la Mediterrània, Marroc i Catalunya.

Saida Idrissi Amrani

Activista social i feminista, membre del Bureau National de l'Association Démocratique des Femmes du Maroc (ADFM) i la Marxa mundial de les Dones.

Montserrat Castanyé

Treballadora dels escorxadors d'ESFOSA i presidenta del comitè d'empresa, membre de la plataforma Càrnies en lluita i de la Coordinadora Obrera Sindical (COS).

Mustapha Ziani

Traductor i treballador al camp, secretari general del nou sindicat Agrupación Laboral Autónoma de Fuerza Agraria (ALAFA) del camp de Múrcia i Cartagena.

Taula 2. Dinamització econòmica sostenible al territori i polítiques de monocultiu extractivista.

Sergi Saladié

Geògraf i professor a la Universitat Rovira i Virgili (URV), investigador i consultor en els àmbits del paisatge, l'energia i les polítiques de planificació territorial.

Miquel Andreu

Periodista del quinzenal SomGarrigues, ha col·laborat també a la revista Descobrir, el diari Ara, El Crític i NacióDigital.

Alternatives econòmiques al mercantilisme alimentari

Dimarts 30/02. Necessitats i estratègies per una estructura alternativa

El Model Farfood s'està imposant com a model dominant de precarització social i monocultiu econòmic exportador. Tant a nivell d'estructures productives (i logístiques, on fa temps que és hegemònic), com en el patró de desenvolupament de les polítiques territorials i infraestructures. Un model que s'oblida de cultures i saber populars acumulats  o els absorbeix (know hows en llenguatge econòmic) per a la seva extracció, mentre alhora ens allunya de la sobirania i suficiència alimentària del territori a través d'un mercat ferotge amb límits i fronteres. En modus de competència 'a la baixa' constant o segmentació gourmet per elits, promovent estructures socials dualitzades on l'individualisme cultural també ja arrela en la eco-indústria d'un mercantilisme capaç d'absorbir demandes segmentades de consum 'saludable' (produint-les i transportant-les des de milers de kilòmetres amb el mateix model extractiu) .

Això no obstant, hi ha experiències i pràctiques econòmiques que demanen amb força una recuperació de l'economia de proximitat i circular de retorn social al territori. Des de la pròpia pagesia i de la concepció de l'alimentació com a necessitat bàsica (igual que ho són l'educació, la sanitat, etc.), com des de l'esfera territorial i social. Més enllà de l'ètica militant, pagesos i pescadors, professionals i activistes compromesos en el desenvolupament de pràctiques econòmiques i alimentàries alternatives al model farfood, van plantejar i debatre sobre les necessitats, estratègies, problemàtiques i reptes als que ens afrontem si es volen construir estructures alternatives reals i d'abast majoritari al mercantilisme alimentari de producció i distribució. Des d'experiències i enfocaments diferents, fins a un ric debat en diversitat de conceptes i estratègies amb un mateix objectiu compartit de reflexió crítica sobre els canvis polítics, culturals i econòmics a plantejar en diferents nivells alhora per resoldre problemes concrets. Tant des de l'àmbit de la pagesia, la pesca, la restauració i el consum privat, com des d'unes administracions públiques que avui en dia abasteixen directa o indirectament a gairebé un milió de persones al dia en els seus equipaments i serveis. Quelcom que lluny de reduir-se a un problema de gestió o compra, amb voluntat política podria generar un motor de canvi impulsat des de la gran demanda sobre les mateixes estructures productives agroalimentàries i l'efectivitat dels drets socials en el conjunt del cicle, d'origen fins a destí.

Taula 3. Necessitats i pràctiques des de l'economia de proximitat per a una transformació estratègica del model de producció i provisió alimentària.

Enric Navarro

Enginyer agrònom, fundador de l'empresa Terra i Xufa, activista de la plataforma Per l'Horta i membre del Consell d'Administració de MercaValència.

Gerard Batalla

Pagès i membre del projecte Cultures Trobades, la plataforma Som lo que sembrem, SlowFood Ponent i l'Assemblea Pagesa.

Olivier Chantry

Pagès a Ca.l Notari, parc agrari del Baix Llobregat  Membre d'Unió de pagesos i la Xarxeta de Pagesos/es Agroecològi/ques de Catalunya.

Taula 4. Compra pública alimentària i restauració col·lectiva:
les capacitats d'impacte sobre el model de producció i distribució.

Javier Guzmán

Director de VSF Justícia Alimentària Global i coordinador de la recerca "Compra pública en sistemes alimentaris locals. Impactes socials, ambientals i econòmics".

Ramon Tarridas

Ex-pescador d’arts menors, membre fundador de la plataforma euromediterrània MedArtNet i restaurador professional a Banys Tarridas i el Peix Grillat.

NOTE! This site uses cookies and similar technologies.

If you not change browser settings, you agree to it. Learn more

I understand