DEBATS OBERTS

Els passats 29 i 30 de gener de 2018, l'Observatori DESC va organitzar un espai de trobada, reflexió i debat sobre les dinàmiques del capitalisme alimentari actual i els seus impactes des de múltiples vessants, diferents cares de la mateixa moneda del model de capitalisme alimentari que es practica en el territori i el sector. 

Des de l'explotació i l'extractivisme, fins a les alternatives al mercantilisme alimentari. Des de la Mediterrània, fins al sud del Marroc. Des de la producció fins al consum públic i privat, passant per la distribució i l'impacte territorial d'infraestuctures del model Farfood i les polítiques d'abastiment en serveis públics.

CAPITALISME ALIMENTARI, DRETS SOCIALS I SOSTENIBILITAT

Al llarg de dos dies, diversos actors i des diverses perspectives, van compartir les seves reflexions i experiències sobre la gènesi i els impactes del mercantilisme alimentari actual sobre el model socioeconòmic, territorial, els drets socials i la sostenibilitat de les pràctiques que es desenvolupen a diferents espais i esferes. Un espai de reflexió sobre les diferents problemàtiques directament vinculades amb els models de cobertura i provisió de necessitats bàsiques com l'alimentació. On la mercantilització salvatge i extractiva del territori, les persones i les seves necessitats bàsiques com a objectes i mitjans d'explotació intensiva i extensiva sovint es normalitzen com a objectes diferenciats de la salut, l'educació o altres necessitats, serveis o recursos amb esferes protegides a l'absolut domini del mercat com a mitjà de provisió. 

Aquestes són les primeres d'un seguit de jornades a les que es vol donar continuitat a l'objectiu de compartir espais de debat a partir de les experiències, realitats quotidianes i dinàmiques, tant en l'àmbit de la producció alimentària com en el seu abastiment, privat i també públic. I és que a través de la demanda pública (directa o indirecta), existeix una gran capacitat d'incidència en desús i llarg recorregut per part de les administracions i serveis públics sobre els propis models productius o l'explotació de recursos naturals amb fins alimentaris. Visions i reflexions tant des de l'esfera socioeconòmica, dels drets socials, com de la sostenibilitat dels models Farfoof o les alternatives de proximitat. 

EL MODEL FARFOOD I L'ALTRA CARA DEL MERCAT.
Dilluns 29/01. Extractivisme i explotació import/export.

El model de mercantilització del territori, recursos i persones amb fins extractius d'acumulació encarats a l'exportació en el sector agroalimentari contempla tres necessitats habitualment indissociables per al seu desenvolupament:  infraestructures hídriques que assegurin intensivament una producció extensa amb independència dels impactes que generi (l'interès del capital és mòbil i el que pot invertir en un lloc li és indiferent fer-ho en un altre indret), infraestructures de logística i transport (que sovint són participades pel propi capital, també mòbil pel que fa a sectors de producció), així com una ma d'obra disponible, el més necessitada i fragmentada possible sense costos de seguretat o estabilitat prolongats en el temps (és a dir, sense peatges ni recurrències de cost laboral estructural, transferint a l'individu el màxim possible de costos socials presents sobre el seu futur mentre està empleat).

L'impacte o externalitats importants sota aquest model extractivista es conceben reduides a l'entrada i sortida. La producció i rendibilitat de la inversió en el menor temps i càrregues de gestió possible, reduint els riscos per a la inversió i transferint al màxim possible els impactes i costos presents o futurs a la resta d'actors o territoris. I alhora, participar lucrativament del negoci constructiu del propi model en una lògica de retroalimentació (no aplicada al desenvolupament sostenible del territori, sinó a l'extracció de plusvàlues de totes les esferes possibles que alhora el propicien). Treballadores dels hivernacles o escorxadors que produeixen el que mengem a nord i sud, com activistes i professionals que treballen en el territori des del mediterrani al Marroc, van compartir reflexions sobre els impactes de l'extractivisme en el territori, les experiències d'explotació en règim de semi-esclavitud laboral en sectors de grans plusvàlues i la mercantilització de les necessitats bàsiques de les persones sota un mateix fenomen depredador amb diferents cares.

Taula 1. Les condicions de vida al sector agroalimentari exportador de la Mediterrània, Marroc i Catalunya.

Saida Idrissi Amrani
Activista social i feminista, membre del Bureau National de l'Association Démocratique des Femmes du Maroc (ADFM) i la Marxa mundial de les Dones.
Montserrat Castanyé
Treballadora dels escorxadors d'ESFOSA i presidenta del comitè d'empresa, membre de la plataforma Càrnies en lluita i de la Coordinadora Obrera Sindical (COS).
Mustapha Ziani
Traductor i treballador al camp, secretari general del nou sindicat Agrupación Laboral Autónoma de Fuerza Agraria (ALAFA) del camp de Múrcia i Cartagena.

Taula 2. Dinamització econòmica sostenible al territori i polítiques de monocultiu extractivista.

Sergi Saladié
Geògraf i professor a la Universitat Rovira i Virgili (URV), investigador i consultor en els àmbits del paisatge, l'energia i les polítiques de planificació territorial.
Miquel Andreu
Periodista del quinzenal SomGarrigues, ha col·laborat també a la revista Descobrir, el diari Ara, El Crític i NacióDigital.

ALTERNATIVES ECONÒMIQUES AL MERCANTILISME ALIMENTARI. 
Dimarts 30/02. Necessitats i estratègies per una estructura alternativa

El Model Farfood s'està imposant com a model dominant de precarització social i monocultiu econòmic exportador. Tant a nivell d'estructures productives (i logístiques, on fa temps que és hegemònic), com en el patró de desenvolupament de les polítiques territorials i infraestructures. Un model que s'oblida de cultures i saber populars acumulats  o els absorbeix (know hows en llenguatge econòmic) per a la seva extracció, mentre alhora ens allunya de la sobirania i suficiència alimentària del territori a través d'un mercat ferotge amb límits i fronteres. En modus de competència 'a la baixa' constant o segmentació gourmet per elits, promovent estructures socials dualitzades on l'individualisme cultural també ja arrela en la eco-indústria d'un mercantilisme capaç d'absorbir demandes segmentades de consum 'saludable' (produint-les i transportant-les des de milers de kilòmetres amb el mateix model extractiu) .

Això no obstant, hi ha experiències i pràctiques econòmiques que demanen amb força una recuperació de l'economia de proximitat i circular de retorn social al territori. Des de la pròpia pagesia i de la concepció de l'alimentació com a necessitat bàsica (igual que ho són l'educació, la sanitat, etc.), com des de l'esfera territorial i social. Més enllà de l'ètica militant, pagesos i pescadors, professionals i activistes compromesos en el desenvolupament de pràctiques econòmiques i alimentàries alternatives al model farfood, van plantejar i debatre sobre les necessitats, estratègies, problemàtiques i reptes als que ens afrontem si es volen construir estructures alternatives reals i d'abast majoritari al mercantilisme alimentari de producció i distribució. Des d'experiències i enfocaments diferents, fins a un ric debat en diversitat de conceptes i estratègies amb un mateix objectiu compartit de reflexió crítica sobre els canvis polítics, culturals i econòmics a plantejar en diferents nivells alhora per resoldre problemes concrets. Tant des de l'àmbit de la pagesia, la pesca, la restauració i el consum privat, com des d'unes administracions públiques que avui en dia abasteixen directa o indirectament a gairebé un milió de persones al dia en els seus equipaments i serveis. Quelcom que lluny de reduir-se a un problema de gestió o compra, amb voluntat política podria generar un motor de canvi impulsat des de la gran demanda sobre les mateixes estructures productives agroalimentàries i l'efectivitat dels drets socials en el conjunt del cicle, d'origen fins a destí.

Taula 3. Necessitats i pràctiques des de l'economia de proximitat per a una transformació estratègica del model de producció i provisió alimentària.

Enric Navarro
Enginyer agrònom, fundador de l'empresa Terra i Xufa, activista de la plataforma Per l'Horta i membre del Consell d'Administració de MercaValència.
Gerard Batalla
Pagès i membre del projecte Cultures Trobades, la plataforma Som lo que sembrem, SlowFood Ponent i l'Assemblea Pagesa.
Olivier Chantry

Pagès a Ca.l Notari, parc agrari del Baix Llobregat  Membre d'Unió de pagesos i la Xarxeta de Pagesos/es Agroecològi/ques de Catalunya.

Taula 4. Compra pública alimentària i restauració col·lectiva:
les capacitats d'impacte sobre el model de producció i distribució.

Javier Guzmán
Director de VSF Justícia Alimentària Global i coordinador de la recerca "Compra pública en sistemes alimentaris locals. Impactes socials, ambientals i econòmics".
Ramon Tarridas
Ex-pescador d’arts menors, membre fundador de la plataforma euromediterrània MedArtNet i restaurador professional a Banys Tarridas i el Peix Grillat.
Far Food Land
Observatori DESC logo
Amb el suport de
Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

NOTE! This site uses cookies and similar technologies.

If you not change browser settings, you agree to it. Learn more

I understand